Pell d’alé

Sinopsi

SOBRE EL LLIBRE

Pell d’alé es presenta com una exploració intensa i profunda del concepte de l’espai. Al llarg dels seus versos, l’autor desplega un viatge poètic que revela la riquesa i diversitat de significats i emocions que aquest terme pot evocar.

Cada poema, amb la paraula «espai» en el seu títol, actua com una finestra a un món diferent d’experiències humanes. Mitjançant un llenguatge evocador i simbòlic, l’autor teixeix una sèrie d’històries i reflexions que abasten des de la introspecció i la recerca de significat personal fins a la relació amb l’entorn i els altres.

L’espai es converteix en un punt de partida per explorar la psicologia humana, les complexitats de les relacions interpersonals i la connexió amb el món que ens envolta. En cada poema, l’autor aprofundeix en la naturalesa de l’espai, ja siga físic o emocional, i ens porta a un viatge d’autodescobriment i contemplació.

En última instància, Pell d’alé esdevé un compendi de perspectives sobre el concepte de l’espai en totes les seues dimensions. A mesura que el lector avança a través de les seues pàgines, es troba immers en una exploració lírica que convida a la reflexió profunda sobre la vida, l’art i la condició humana, tot en el context de l’espai que habitem i compartim.

MANEL COSTA, autor del text

Nàixer, nàixer, el que es diu nàixer, va nàixer poc, encara que se suposa que el suficient per a dedicar una part important del seu pes intel·lectual a cuinar paraules i espais.

En el seu naixement procura estar al costat de la seua mare per ajudar-la en el part. Sa mare, que és una sinalefa, li ho agraeix eternament durant tres setmanes. Son pare, de professió saurí de núvols de pedra, se n’adona immediatament que el seu fill és un mandra per al treball de cullera.

Les seues primeres paraules les perd en una claveguera quan jugava al diccionari cec. Davant aquest fet —que va marcar decididament la seua vida— es vesteix d’adverbi i és llança al món a difondre la teoria de la Retòrica de la Mudesa.

En la seua adolescència descobreix, casualment, que el mot «O» pateix aerofàgia. Tot seguit pren la decisió de dedicar-se a l’estudi desinteressat de les paraules fofes.

Durant trenta anys estudia la lletra «A» des de diversos punts de vista; segmentant cada cinc anys el vèrtex, per tal de descobrir la font de finançament de les paraules.

A mesura que el temps imparell es repetia, la seua vocació de trastejador de conceptes anava en augment, fins que un dia, en el que les hores se suïcidaven als cinquanta-nou minuts, es va adonar sobtadament que a partir d’eixa estona era un poeta experimental. Caram! —es va dir, mig sorprès mig mulat— ja sé exclamar visualment!

Actualment viu en concubinatge amb les lletres «B» i «V» perquè li resulten tremendament lascives.