Entre gossos i llops

Sinopsi

SOBRE EL LLIBRE

La història que teniu davant sorgeix de la vida de José Llinares Beltran, un home que ha deixat la seua empremta en el rastre del temps. La majoria dels esdeveniments que configuren aquest relat es destapen gràcies als testimonis de qui va compartir vivències amb ell, o són extrets de fonts fiables, ja siguen familiars o escrupolosos historiadors. No obstant això, la trama vital d’un maquis és una maranya subtil i laberíntica.

Amb tot, entre Valencià i Llinares s’estenia una distància, semblant a la que separava al pare i marit del guerriller. Mentre un buscava la seguretat de la llar a la seua Ribera natal, l’altre continuava amb la lluita antifranquista dins la màquia de la Vall del Cervol. Així, aquest llibre s’inicia amb fets reals per endinsar-se en els límits entre la llibertat i la seguretat. No obstant això, la majoria de nosaltres ens veiem forçats a deambular entre ambdós mons, com entre gossos i llops.

Ramon Torres, autor del text

Josep Ramon Torres i Baldoví viu, treballa, gaudeix dels plaers i pateix les exigències de la vida a la Pobla Llarga, un poblet de la Ribera que sols té com a particular que és perfectament anodí. Aquesta particularitat, potser, la comparteix amb molts altres pobles, tot i que molts d’ells intenten eixir de l’anonimat. Pel que a ell respecta es conforma prou amb aquesta manca d’estridència. En té prou en saber que els seus conciutadans i conciutadanes semblen contents i satisfets de viure allí.

Conciutadans d’elecció, car el seu origen és una mica dispers. Nascut per exigències hospitalàries a València, fa 68 anys, la seua família és originària d’un altre poblet de la Ribera, Riola, més menut encara que aquest, però que s’ha destacat, en algun temps, per la inclinació esquerrana dels seus habitants que en certa mesura ha heretat. Després d’haver recorregut diverses localitats, una dona, una casa i un treball han deixat que les seues arrels vagen a poc a poc agafant-se a la terra poblatana.

Escriptor aficionat, pedagog de professió, ha escrit molt encara que en el seu nom publicat poc més que alguns articles en revistes de pedagogia i participat en diversos llibres sobre el tema. Per fi, la jubilació li ha donat temps suficient per a dedicar-se a la seua afició.