Sinopsi

Hi hagué un temps en què estimar la llibertat era un delicte i la justícia social vivia amagada a l'ombra de la clandestinitat.Quan érem il·legals no és només el relat d’uns anys decisius —des del dolorós silenci de 1939 fins a aquell immens matí del 10 d’abril de 1977 que va encendre la democràcia—; és un viatge al cor mateix de la memòria, la dignitat i la condició humana.

Perquè, per damunt de decrets i prohibicions, ens recorda una veritat indestructible: cap ésser humà pot ser il·legal.

Nàixer al 1952 a la Seu de Xàtiva i créixer bressolat per l'esperança d'unes mans adoptives és l'inici d'un fil invisible que connecta el batec dels nostres pobles a la Ribera del Xúquer amb la veu llunyana de l'exili a París, Ginebra o Itàlia. És la història viva de la nostra gent: dels qui van patir la por en la pròpia pell, de les mirades d'humanitat que brollaven enmig de la foscor i dels gestos quotidians que van mantindre en peu la dignitat de tot un país.

Un cant colpidor a la resistència silenciosa, als lligams que ens salven i a la certesa que la memòria és l'única barricada capaç de vèncer l'oblit.