La Diputació i Reclam Editorial difonen la dimensió artística de José Segrelles amb un complet estudi sobre la seua vida i obra
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de la Diputació de València, en coedició amb l’editorial Reclam, ha publicat el llibre José Segrelles, mago de la fantasía, un estudi exhaustiu de l’investigador i especialista Bernat Montagud dedicat a la vida i l’obra d’un dels grans il·lustradors valencians del segle XX.
El volum oferix un recorregut complet i rigorós per la trajectòria artística de José Segrelles, un creador capaç de convertir la il·lustració en una autèntica experiència visual i emocional. El seu domini tècnic i la seua extraordinària imaginació van donar lloc a imatges inoblidables, plenes d’atmosferes nocturnes, llums capritxoses i composicions d’una força plàstica singular.
Bernat Montagud presenta en esta obra un treball imprescindible per a comprendre la dimensió artística de Segrelles, destacant aspectes com l’originalitat de les seues composicions, la intuïció en l’ús del color, la innovació dels seus procediments i la capacitat constant de sorpresa que transmet la seua obra.
L’obra de Segrelles demostra com la creativitat aplicada a la imatge impresa pot aconseguir cotes d’autèntica creació artística. Originalitat de la posada en escena, gran intuïció en l’ocupació intel·ligent del color, procediment innovador, valor artístic… estos són alguns dels encerts que s’han destacat de l’artista.
Reclam Editorial participa a la Fira del Llibre d’Alzira
Reclam Editorial participa en la celebració de la Fira del Llibre d’Alzira en el marc de la XI edició d’Art al Carrer d’Alzira, cita anual que se celebra a finals de setembre en la ciutat, organitzada per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alzira. La Fira del Llibre d’Alzira serà el dissabte 26 de setembre a la Plaça Major de la capital de la Ribera Alta, amb un ambiciós programa d’activitats des de les 11 hores fins a les 20:00 hores.
La Fira del Llibre d’Alzira, que es presenta amb un cartell realitzat per la il·lustradora Olga Mollà, comptarà amb 25 casetes d’editorials valencianes, llibreries i d’altres espais. Hi participaran Editorial Aula, Editorial Gusanillo, Ediciones Llum de Lluna, L’Eixam Llibres i L’Eixam Edicions, Litera Libros, Savanna Books, La Cuentería Respetuosa, Ediciones Hades, Llibreria Hort dels Frares, Malian Editora, Librería Galeradas, El Petit Editor, Edicions del Bullent, Edicions Bromera, Editorial Stella Gemella, S.R. Servicios y Producciones, La Consentida Editorial, Reclam Editorial, Edicions 96, Edicions del Sud i Editorial El Pirata. A més els autors i autores locals tindran tres casetes pròpies, i les activitats es desenvoluparan en l’escenari principal.
Alzira y Reclam Editorial unen fuerzas para documentar la historia de la acequia que transformó la Ribera, obra de Tomás Peris
El agua no es cualquier recurso natural. Siempre ha tenido una importancia vital, históricamente y en la actualidad. El mundo Mediterráneo se caracteriza por la irregularidad estacional e interanual de las lluvias y del caudal que circula por los ríos. Por eso, gestionar de manera correcta unas aguas escasas y caprichosas resulta más necesario que en otros territorios. Controlar el agua permitía estabilizar la producción e impedir que los años secos fueran también años de hambre. El estudio “De Séquia d’Alzira a Séquia Reial del Xúquer (1248-1847)” de Tomás Peris, publicado por el Ayuntamiento de Alzira y la editorial Reclam, permite afinar ideas sobre el funcionamiento del principal canal valenciano durante los siglos XIII-XIX, cuando derivaba aguas del Xúquer para regar, abastecer de agua a las poblaciones e impulsar molinos hidráulicos harineros y arroceros.
Describe la evolución experimentada por las infraestructuras hidráulicas, desde las fases constructivas de época medieval hasta culminar con la ampliación efectuada entre Algemesí y Albal, que transformó la Séquia d’Alzira en la contemporánea Séquia Reial del Xúquer. No solo era el canal del litoral mediterráneo peninsular que regaba una área más extensa (en el siglo XVII superaba las 4.000 hectáreas —casi la mitad de toda l’Horta València— y en el siglo XIX llegó a beneficiar hasta 14.000, que equivale al 140 % de la superficie de la comarca de l’Horta). Además, se trata de una entidad hidráulica excepcionalmente bien documentada. La información extraída del Archivo Municipal de Alzira, el de la Séquia Reial y el Archivo del Reino permite explicar cuáles fueron los criterios aplicados para gestionar las aguas comunitarias derivadas al azud de Antella y los resultados alcanzados.
El libro se estructura en cinco bloques, desde las características de la infraestructura del riego; el gobierno de las aguas y pautas para resolver la conflictividad generada; el sistema agrario que la disponibilidad de agua permitió crear; un apartado donde se confrontan las ideas relativas a la acequia estudiada con las tesis más acreditadas sobre gestión de recursos naturales; y, finalmente, un amplio recopilatorio documental. Así, el estudio analiza la arquitectura institucional (órganos colegiados y principales oficiales del riego), la imbricación con consejos municipales, señores feudales o la monarquía, y desvela cuáles fueron los criterios organizativos aplicados para gestionar las aguas. Explica la configuración de un sistema agrario muy intensivo y con una acentuada dimensión comercial, que combinaba un arbolado de moreras y diversos frutales con cosechas de sembradura de ciclo corto, entre las cuales los productos alimentarios (trigo, maíz, leguminosas y arroz) alcanzaban gran protagonismo.
En base a una tecnología simple, pero ingeniosa, los regantes de la Séquia Reial practicaron una gestión ecointegradora que hizo posible la sostenibilidad de los ciclos del agua y de los agroecosistemas creados. Técnicas poco sofisticadas, pero perfectamente adaptadas al medio geográfico y a las necesidades de las comunidades locales, basadas en aplicar conocimientos empíricos intergeneracionales, proporcionaron magníficos resultados.
Tomás Peris también averigua las repercusiones sociales inducidas por la intensificación agrícola propiciada por el hecho de poder regar. La mayor regularidad productiva de la agricultura de huerta respecto de los secanos (así como una ubicación próxima al litoral, que facilitaba el transporte marítimo) evitaron que las crisis de subsistencia —hambres— castigaran a la población comarcal con la misma intensidad y frecuencia que lo hicieron en el interior peninsular. Pero hay que advertir que atrajeron las inversiones de sectores rentistas urbanos, que fueron arrebatando, desde el último tercio del siglo xvii, una parte importante de la propiedad agrícola que antes había estado en manos de los labradores de la comarca, para arrendar los campos que poseían.
El libro explica que crear, ampliar y mejorar la capacidad de regar fue la principal solución aplicada por las comunidades campesinas de la Ribera del Xúquer para enfrentarse a un clima difícil. El agua que llegaba por la Séquia Reial permitió estabilizar la producción, multiplicar los rendimientos, introducir nuevas cosechas y ampliar el calendario agrícola, de manera que cubriera todas las estaciones del año, sin que los campos quedaran improductivos durante el verano a causa de la intensa aridez. Detrás del conjunto de transformaciones económicas y sociales descritas en el libro estaba la capacidad transformadora del agua, que afectó con la misma intensidad a las formas de vida de la población que ocupaba el territorio.
“De Séquia d’Alzira a Séquia Reial del Xúquer” es un obra que no va dirigida exclusivamente a los especialistas de los ámbitos académico, historiadores del regadío o estudiosos de la gestión de los recursos de uso comunitario. También pretende dar a conocer a la sociedad actual de la Ribera del Xúquer el importante valor patrimonial que significan los paisajes de huerta. Las infraestructuras hidráulicas, medievales o de final del siglo XVIII, merecen ser preservadas como un valioso legado histórico, ya que es tan importante como pueda ser la arquitectura militar o religiosa de esas épocas, y da testimonio de las habilidades acumuladas por las comunidades campesinas para hacer frente a la fuerte aridez estival y a los intermitentes años de pocas lluvias.
Daniel Salvador i Txema Gil en Fnac València
Daniel Salvador i Txema Gil, docents i divulgadors amb més de dues dècades d’experiència, presenten al Fòrum Fnac València Moments estel·lars de la història dels valencians, una proposta única per descobrir la història valenciana d’una manera amena, rigorosa i apassionant.
La història de la Comunitat Valenciana com mai te l’han contada. Moments estel·lars de la història dels valencians transforma els continguts curriculars de Geografia i Història en relats plens d’aventura, curiositats i personatges fascinants. Escrit per professors amb una llarga trajectòria docent, el llibre converteix el temari oficial en una experiència de lectura atractiva i accessible, especialment pensada per a l’alumnat d’ESO, però també per a qualsevol persona interessada a conèixer millor les arrels del nostre territori.
Amb un estil divulgatiu i dinàmic, els autors recuperen episodis clau del passat valencià i els expliquen amb un llenguatge proper que ajuda a entendre la història des d’una perspectiva innovadora i entretenida.
Sobre els autors
Jose Manuel «Txema» Gil Sánchez (València, 1972) és llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València i exerceix com a professor d’ESO, Batxillerat i Universitat des de 2002. També participa en la formació del professorat a través del CEFIRE i presideix l’Associació Valenciana del Professorat de Geografia, Història i Història de l’Art. Compagina la docència amb l’escriptura, havent publicat relats en diverses antologies i desenvolupant una intensa activitat teatral com a autor, director i actor.
Daniel Salvador (Creu Coberta, 1973) és professor de Geografia i Història en instituts públics valencians des de fa més de vint anys. Resident a la Ribera Alta, combina la seua vocació docent amb passions com l’esport, la muntanya, la música, la pintura i l’escriptura. La seua experiència a les aules i el seu interés per la divulgació històrica l’han portat a participar en projectes que busquen acostar la història als joves d’una manera atractiva i actual.
Critica literària: «Fils de sang a la casa de les cadiretes», de Vicent Luna i Sirera
El passat dimarts 1 de setembre es va presentar a Beneixama (Mariola Nord) el llibre Fils de sang a la casa de lescadiretes, de Vicent Luna i Sirera; una obra literària fruit d´un llarg procés creatiu veritablement ressenyable i d´una meticulosa recerca d´informació del context sociohistòric i familiar, amb la vocació de recuperar la memòria front a l´abisme de l´oblit. La Sala d´Exposicions del llavador d´aquest poble es va quedar petita per a acollir tant de públic, el qual va seguir l´acte amb gran interès i emoció, donades les implicacions locals de la temàtica de l´obra. Després d´una presentació de l´autor i de l´obra, per part del professor universitari Josep Guia Marin, va anar desenvolupant-se un acte ric en contingut, dinàmic, amb una interacció propera i fluïda entre presentador, autor i assistents.
Vicent Luna i Sirera (Beneixama, 1957), a més de la seua dilatada activitat docent, d´innovació educativa i de producció de materials didàctics i curriculars, és tot un referent pel que fa a la llengua i la cultura del nostre país. Pel seu treball ha rebut nombrosos premis i reconeixements a nivell estatal i autonòmic, així com la Menció Honorífica per la seua trajectòria professional, atorgada per la Conselleria d´Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. La seua producció literària també ha sigut reconeguda pel Premi de Poesia Pastor Aycart, amb el poemari Esguards al meupoble (Beneixama, 2017). És col·laborador habitual en publicacions i mitjans de comunicació. L´any passat va rebre el Premi Rafael Comenge Dalmau de narrativa de l´Ajuntament d´Alberic, per la novel·la Fils de sang a la casa deles cadiretes (Reclam Editorial, 2025).
Sota un títol ben suggeridor, l´obra és un narració ambientada al caseriu del Salze i el poble de Beneixama, tramada per tres registres que van entrellaçant-se: la crònica documentada, el relat singular amb la veu de l´autor ―que de vegades es fa plural per incorporar la seua germana― i les pinzellades poètiques que reflecteixen la sensibilitat de l´escriptor. És un llibre assaonat de veritat, humanitat i lirisme, però també d´història i ferides que sagnen passat tant
de temps. Un text força ben escrit, original, amb una prosa narrativa exquisida, que paga la pena llegir per la seua vàlua literària i per tractar sobre la Memòria Històrica, després de tants patiments, silencis i atzaroses vicissituds familiars. És un recorregut diacrònic pels temps convulsos de la dictadura de Primo de Rivera, de la feble república, la cruesa de la guerra civil, el franquisme i les seues atrocitats i una transició democràtica incompleta. Luna ha fet un treball minuciós de recerca documental, de compilació de testimonis orals i d´evocació de vivències pròpies. Tirant dels fils de sang, ha anat reconstruint un passat que encara ens colpeja la consciència pel patiment, les injustícies sofertes, l´exili, la presó i la mort de tantes persones. A hores d´ara, injusta i injustificadament, encara no han pogut tenir el reconeixement i la reparació de la dignitat que els pertoca com a éssers humans. Un tribut necessari per a tantes víctimes familiars i anònimes, crònica d´un temps que ha mutilat famílies, que ha capgirat la vida i les relacions humanes d´un poble de la Mariola, com de tants altres de la nostra geografia.
Guia assenyalava que: “El llibre té molts registres literaris amb una forta càrrega emocional, per tractar-se de persones de la família de l´autor, però és rigorós. És també una lliçó de geografia, d´història, de política, amerat de poesia”. Val a dir que, és el resultat de l´ambició de saber sobre unes famílies ferides en unes circumstàncies ben adverses, seguint com eixos vertebradors d´eixa investigació la recerca de la veritat i l´estima. L´obra va lligant en la seua seqüenciació el present, el passat i la mirada lírica, la qual cosa queda reflectida en les paraules del propi autor:
