Josep Antoni Fluixà

Josep Antoni Fluixà (Alzira, 1959) va publicar el 1987 el seu primer llibre de poemes, Nàufrags sens illa. Anteriorment, havia estat seleccionat a les antologies poètiques Brossa Nova (1981) i L’espai del vers jove (1985).

Però, a partir de l’any 1990, amb Gratacelònia, inicia una destacada producció d’obres de literatura infantil, principalment de narrativa, amb títols com Viatge al país dels cocòlits (1992), Pere i el ratolí Pirulí (1994), El poble de Llepamelós (1995), El pirata naufragat (1998), El misteri de la cripta ibèrica (2000), La reina Ataülfa (2001), El cap màgic (2004), La narradora del desert (2005), Dril, el cocodril (2014), Peter Pan i la desaparició del foc (2018) i La sacerdotessa de Mesopotàmia (2022), entre altres.

L’any 1999 publicà el seu segon llibre de poemes, titulat L’estel fugaç; el 2009 aparegué Elegia i cant d’Alcúnia i altres poemes de joventut i, finalment, el 2014, Matèria corporal. Capvespre de guerrers és el seu cinqué llibre poètic, si no es té en compte L’ofici de la mar (2021), de poesia infantil.

També ha publicat teatre infantil, gènere al qual pertanyen les obres La ciutat dels gratacels, amb Xaro Vidal (Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 2004), Sis ninots en busca d’una falla (2019) i El regne ocult (2025).

A més, ha escrit nombrosos articles i assajos de crítica literària, alguns recollits al llibre La cendroseta invisible. Assaig d’aproximació a la literatura infantil i juvenil valenciana (2023), i textos de caràcter didàctic i pedagògic com Llegir per a aprendre. Guia didàctica per a fomentar la lectura a l’escola (2019).