Joan Conejero reflexiona sobre la vigència del passat en el seu introspectiu “Rastres d’un dia infinit”
Quina és la pàtria de l’emigrant? La terra que l’ha vist marxar o la terra que l’ha acollit -encara que haja estat un acolliment a desgrat-? Què deixa l’emigrant al seu darrere quan marxa? Què porta a les seues pupil·les quan hi torna -si hi torna-? Com el canvien les seues vivències a l’estranger? Com afecta al xiquet que emigra educar-se en un altre lloc, amb una altra llengua, entre altres costums? Com l’acullen quan retorna a la llar primera aquells que el van veure marxar? Quin és el seu món: el de la partida o el de l’arribada? Quantes pàtries poden habitar al si d’un cor viatger? Amb la intenció de respondre o com a mínim de reflexionar sobre eixes qüestions es perfila “Rastres d’un dia infinit”, on l’autor Joan Conejero recull una sèrie de textos que comprenen i abasten tota la vida de l’escriptor, des del seu primer record borrós a un cinema de València fins les reflexions sobre la vida d’un home que ha completat el seu cicle laboral. Un període de temps que retrata, de manera íntima i personal, la segona part del segle XX i les primeres dècades del segle XXI. Un conjunt d’instants fixats pel record als paisatges entre els quals ha desenvolupat la seua existència: el poble que l’ha vist nàixer, les terres provençals que el van acollir mentre els seus pares hi treballaven, la València de la Universitat i els conflictes socials… El món global que ha pogut observar, sentir, admirar i témer des de la diversitat de les pantalles recordades.
El llibre constitueix una sèrie de relats que tenen per finalitat exposar al lector la trajectòria vital d’un narrador-protagonista de la segona meitat del segle vint i la primera del vint-i-u. Segons explica Conejero: “He pogut constatar que amb les paraules podem retornar el temps viscut, el temps que fou que al ser expressat amb els mots és retrobat, tal com volia Marcel Proust. Tot i que els records serveixen per representar els rastres de les meues vivències, no considere que aquestes siguen úniques i singulars, ja que com a habitant d’aquest racó del planeta les reconec pròximes a les experiències -quan no iguals- dels meus semblants que, poc o molt, han viscut experiències consemblants a les meues, és a dir, les nostres”.
Joan Josep Conejero Noguera (Antella, 1959). El dia 30 de novembre de 1987 va impartir la seua primera classe de valencià a la ciutat d’Alacant i el 31 de desembre de 2019 va posar punt i final a la seua experiència laboral en l’ensenyament secundari a Canals, per continuar a dedicar-se al món de les lletres, ara des de la pràctica de l’escriptor. Ha posat blanc sobre negre les seues reflexions en treballs inèdits sobre l’obra del poeta de la Safor (La cara oculta d’Ausiàs March), l’obra de Max Aub (El paisatge valencià en el Laberint de Max Aub) o la mateixa societat valenciana (Un País obliterat. Del silenciament a l’empobriment dels valencians). En qualitat d’investigador, a l’Editorial Reclam ha publicat els orígens i formació del topònim “Antella” que porta per títol “El lexema i el temps” (2024). El seu últim treball, finalitzat l’estiu de 2025, l’ha dedicat a la Séquia Particular d’Antella (SPA), mai abans estudiada amb deteniment. Ha conreat el gènere narratiu en la modalitat de novel·la (“Cartes valencianes”, editada per CILIM associació cultural d’Antella) i la narrativa curta en diverses publicacions locals. És col·laborador i editor de la revista “La lloca”, publicació amb caràcter anual, de l’associació CILIM associació cultural d’Antella.
El llibre es pot trobar a les llibreries i al web: https://reclameditorial.com/llibre/rastres-dun-dia-infinit/
