Joan J. Conejero
Joan Josep Conejero Noguera (Antella, 1959). El dia 30 de novembre de 1987 va impartir la seua primera classe de valencià a la ciutat d’Alacant i el 31 de desembre de 2019 va posar punt i final a la seua experiència laboral en l’ensenyament secundari a la vila de Canals, per continuar a dedicar-se al món de les lletres, ara des de la pràctica de l’escriptor. Ha posat blanc sobre negre les seues reflexions en treballs inèdits sobre l’obra del poeta de La Safor (La cara oculta d’Ausiàs March), l’obra de Max Aub (El paisatge valencià en el Laberint de Max Aub) o la mateixa societat valenciana (Un País obliterat. Del silenciament a l’empobriment dels valencians).
En qualitat d’investigador, a l’Editorial Reclam ha publicat els orígens i formació del topònim “Antella” que porta per títol El lexema i el temps (2024). El seu últim treball, finalitzat l’estiu de 2025, l’ha dedicat a la Séquia Particular d’Antella (SPA), mai abans estudiada amb deteniment.
Ha conreat el gènere narratiu en la modalitat de novel·la (Cartes valencianes, editada per CILIM associació cultural d’Antella) i la narrativa curta en diverses publicacions locals. En qualitat de regidor de cultura de l’Ajuntament d’Antella ha editat Poemes dispersos (2018), poemari trilingüe català, castellà i francès d’Amador Calvo i Ramon (Antella, 1961 – París, 2017). Al llarg de l’any 2024 ha completat la seua última incursió en la narrativa de ficció, que porta com a títol Rastres d’un dia infinit, en la qual, desbordant els límits convencionals dels gèneres establerts, retrata la biografia de l’autor des dels paràmetres de l’autoficció, que li serveixen per explicar-se el món en el qual conviu.
És col·laborador i editor de la revista La lloca, publicació amb caràcter anual, de l’associació CILIM associació cultural d’Antella. També trobareu textos seus al blog https://joanconejero.blogspot.com/.
