SOBRE EL LLIBRE
L’arquitectura funerària sempre ha estat present en la història de la humanitat. Es tracta d’una disciplina que comporta uns mètodes i estils de construcció propis que té en el cementeri l’exemple més tradicional i corrent construït en els darrers segles. Este recinte funerari és el lloc on soterrar els morts, un espai considerat sagrat, solemne i de commemoració, en el qual rendir homenatge als nostres éssers estimats. El llibre aborda l’evolució de les pràctiques funeràries dutes a terme a Benimodo, des dels enterraments efectuats en el primer cementeri cristià al segle xvi fins als presents, passant per les sepultures realitzades a l’interior de l’església i les efectuades en el cementeri construït als inicis del segle xix.
El cementeri municipal de Benimodo, obra de l’arquitecte Carlos Carbonell, està considerat com una de les obres més importants i emblemàtiques de l’arquitectura benimodina del segle xx i qualificat com una representació modèlica de l’arquitectura funerària que es dissenyava a principis d’este segle. El text recull i contempla tot un ventall de matèries referides a este edifici centenari que forma part del patrimoni històric i cultural local: projecte i construcció, anàlisi dels elements arquitectònics, biografia de l’arquitecte, tipus de sepultura i característiques, distinció de cementeri catòlic i civil, trasllat de les restes mortals, reformes i ampliacions, personatges il·lustres en terrats, passeig de ciprers…
SOBRE L’AUTOR
Rafael López Andrada (Benimodo, 1961) és graduat en Geografia i Història per la UNED i cronista oficial d’este poble de la Ribera del Xúquer des de 2006. Es considera un divulgador de la història, cultura i tradicions benimodines, que ha compaginat la dedicació professional amb altres facetes i inquietuds artístiques, com la música i la pintura. És autor de més d’una desena de llibres, entre els quals cal destacar Història de Benimodo. Memòries d’un poble (2016), una rigorosa obra en dos volums. A més, ha escrit la peça teatral Es busca sant patró (2021) i el poemari Ales de Calç (1984), que va guanyar el premi Viola d’Or als Jocs Florals d’Alzira.
Investigador i estudiós de la història local, ha col·laborat en diverses publicacions col·lectives, com el llibre Un ram convuls de síl·labes de vidre. Homenatge a Vicent Andrés Estellés (2024) i les revistes comarcals Algezira Xúcar, Carletins, Aljannat, Castelló Notícies, etc. A més, ha participat en treballs i comunicacions de l’Assemblea d’Història de la Ribera, Associació de Cronistes Oficials del Regne de València i Real Asociación Española de Cronistas Oficiales, així com en col·loquis i jornades d’estudis, premsa i obres de divulgació variada. Sempre compromés amb el seu poble, no sols ha mostrat interès per la seua història, sinó també pel seu patrimoni, costums i tradicions.
