Capvespre de guerrers és un llibre escrit des de la maduresa d’un jo poètic que contempla el pas del temps i la proximitat de la vellesa, sense renunciar per això a l’esperança i a la lluita per la vida, com queda reflectit en l’últim vers de l’últim poema, el títol del qual dona nom al llibre. El poeta no és un ésser privilegiat, sinó una persona com qualsevol altra, tal com es fa explícit al primer poema.
Per això, comenta l’actualitat amb esperit crític a Cròniques estellesianes, en homenatge al poeta de Burjassot, descriu paisatges i sentiments amb l’ajuda d’una memòria fràgil i difícil de retenir com l’aigua i, finalment, fa dels carrers símbols del seu estat de l’ànima.
Un llibre, a més, fidel a l’estil poètic de l’autor que, com ja va dir Marc Granell a propòsit del seu primer llibre, «renuncia a tot artifici inútil, a tota retòrica ocultadora, per fer una poesia despullada on el sentiment i la reflexió són l’eix del poema.
Josep Antoni Fluixà (Alzira, 1959) va publicar el 1987 el seu primer llibre de poemes, Nàufrags sens illa. Anteriorment, havia estat seleccionat a les antologies poètiques Brossa Nova (1981) i L’espai del vers jove (1985).
Però, a partir de l’any 1990, amb Gratacelònia, inicia una destacada producció d’obres de literatura infantil, principalment de narrativa, amb títols com Viatge al país dels cocòlits (1992), Pere i el ratolí Pirulí (1994), El poble de Llepamelós (1995), El pirata naufragat (1998), El misteri de la cripta ibèrica (2000), La reina Ataülfa (2001), El cap màgic (2004), La narradora del desert (2005), Dril, el cocodril (2014), Peter Pan i la desaparició del foc (2018) i La sacerdotessa de Mesopotàmia (2022), entre altres.
L’any 1999 publicà el seu segon llibre de poemes, titulat L’estel fugaç; el 2009 aparegué Elegia i cant d’Alcúnia i altres poemes de joventut i, finalment, el 2014, Matèria corporal. Capvespre de guerrers és el seu cinqué llibre poètic, si no es té en compte L’ofici de la mar (2021), de poesia infantil.
També ha publicat teatre infantil, gènere al qual pertanyen les obres La ciutat dels gratacels, amb Xaro Vidal (Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 2004), Sis ninots en busca d’una falla (2019) i El regne ocult (2025).
A més, ha escrit nombrosos articles i assajos de crítica literària, alguns recollits al llibre La cendroseta invisible. Assaig d’aproximació a la literatura infantil i juvenil valenciana (2023), i textos de caràcter didàctic i pedagògic com Llegir per a aprendre. Guia didàctica per a fomentar la lectura a l’escola (2019).
