SOBRE EL LLIBRE
El propòsit de l’assaig El lexema i el temps. El topònim Antella és donar a conéixer les circumstàncies històriques que donaren peu a l’aparició d’un nou topònim d’encuny medieval a la comarca de la Ribera del Xúquer. El treball ha recorregut a diverses rames de la historiografia, com la topografia, la geografia o la història, així com a les diverses llengües romàniques –amb les seues variants dialectals– que foren implantades al territori musulmà de la mà dels conqueridors regits pel rei Jaume I. L’estudi del context històric (entre primeries del segle XIII i la primera meitat del segle XIV) així com les diverses llengües presents a la comarca de la Ribera del Xúquer (àrab, catalana, aragonesa, occitana, castellana i italiana) ens ha permés comprendre la formació i consolidació del topònim «Antella». Entre les llengües nouvingudes cal destacar la catalana i l’occitana per la importància que tingueren llavors en la creació de topònims al nostre territori.
Entre 1315, any en el qual es documenta el dantell com l’assut «d’Alzira», i 1347, quan apareix documentat per primera vegada el topònim «Antella», transcorre un període de 32 anys en què el topònim passaria de la parla col·loquial a la forma escrita que hui trobem documentada.
El neologisme serviria per designar el llogaret medieval aparegut arran de la construcció del dantell que serviria per abastir la Séquia Nova d’Alzira manada fer per la Cancelleria Reial.
El treball, amb l’ajut de la nova documentació -bastant més àmplia que fa unes dècades-pretén completar estudis anteriors tot seguint les petjades del professor Emili Casanova, qui ha demostrat a bastament la importància de la corona catalano-aragonesa en la formació i fixació de la toponímia valenciana sorgida arran de la conquesta medieval.
JOSEP J. CONEJERO, autor
Joan Josep Conejero Noguera (Antella, 1959). El dia 30 de novembre de 1987 va impartir la seua primera classe de valencià a la ciutat d’Alacant i el 31 de desembre de 2019 va posar punt final a la seua experiència laboral en l’ensenyament secundari a la vila de Canals per continuar a dedicar-se al món de les lletres, ara en qualitat d’escriptor. Ha posat blanc sobre negre les seues reflexions en treballs inèdits sobre l’obra del poeta de La Safor (La cara oculta d’Ausiàs March), l’obra de Max Aub (El paisatge valencià en el Laberint de Max Aub) o la ma- teixa societat valenciana (Un País obliterat. Del silenciament a l’empobriment dels valencians).
Ha conreat el gènere narratiu en la modalitat de novel·la (Cartes valencianes, editada per CILIM associació cultural d’Antella) i la narrativa curta en diverses publicacions locals. En qualitat de regidor de cultura de l’Ajuntament d’Antella ha editat Poemes dispersos (2018), poemari trilingüe català, castellà i francés d’Amador Calvo i Ramon (Antella, 1961-París, 2017).
Col·labora en l’edició de la revista La lloca de CILIM associació cultural d’Antella en la qual ha publicat diversos articles; també en publica pel seu compte al blog https://joan conejero.blogspot.com/
El seu últim projecte ha estat publicar els orígens i formació del topònim «Antella» en El lexema i el temps (2023) que té el lector a les seues mans.
