SOBRE EL LLIBRE
Beneixama i el caseriu del Salze. Una mateixa terra i una sola ferida oberta que el temps no ha pogut tancar. Aquesta obra naix d’una recerca tenaç que brolla del silenci. Des de la penombra de la cambra dels avis, en una mena de somni lúcid, el narrador contempla com es projecta sobre la paret la pel·lícula d’una memòria compartida. A través dels records orals dels pares, i d’una minuciosa investigació en arxius, l’autor estira els fils de la sang per a reconstruir el trencaclosques d’una nissaga colpejada pel remolí de la Guerra d’Espanya i la repressió posterior.
Difícil de classificar en els gèneres convencionals, el text bascula entre la crònica documental, el relat íntim i la polifonia poètica. A cavall entre la visió onírica i la crua reflexió de la realitat, aquesta arquitectura de paraules s’alça com un profund homenatge a les famílies del pare i de la mare, durament castigades pel franquisme.
Amb una prosa que batega entre el testimoni i l’emoció, es rescaten de l’oblit les vides de tota una generació: la d’aquells que partiren al front amb destí incert, la dels qui patiren l’exili o la presó, i la dels qui sobrevisqueren per a transmetre el relleu de la memòria.
Aquest llibre és, en essència, un cant a la recuperació de la Memòria Històrica; una eina imprescindible per a restituir la dignitat d’aquells que foren condemnats al buit oficial. Un viatge al cor del dol i la ràbia, que ens mena cap a un refugi on l’esperança de la iaia Tona mai no es va cansar d’esperar: «allí, a la casa de les cadiretes».
Vicent Luna i Sirera (Beneixama -L’Alcoià- 1957) és mestre i un actiu dinamitzador de la llengua i la cultura al País Valencià. Té una dilatada trajectòria en el camp de la innovació educativa i la docència, com a mestre de català i de Ciències Socials. És autor i coautor de nombrosos materials curriculars per a l’escola valenciana com, entre altres: Al voltant del Tirant (1994); Un passeig pel nostre passat, Almisrà i el seu tractat (1995); Enric Valor o l’amor per la llengua (1996); Joan Fuster a l’escola (1997); Per què la Font-roja és un parc natural? (1998); Projecte Educatiu: Vicent Andrés Estellés, la veu del teu poble (2013); De la Mariola a la Mediterrània. Estellés i Fuster conversen seguint les petjades de la «sargantana d’aigua» (2024).
La seua tasca ha estat reconeguda amb guardons com, entre altres: II Premi Nacional Emilia Pardo Bazán del Ministeri d’Educació i Ciència (1990); I Premi l’Escola i el Tirant de la Universitat d’Alacant (1990); XII Premi Pau Vila de l’ICE de la Universitat de Barcelona (1998); Premi 2000 de la Generalitat Valenciana (2000); XXIX Premi Joan Valls i Jordà a la promoció del català (2023). En jubilar-se el curs 2017-2018 —la Generalitat Valenciana. Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport— va concedir-li una Menció Honorífica per la seua trajectòria professional.
Dins l’àmbit de la creació poètica, ha rebut el Premi Joan B. Pastor Aicart pel seu poemari Esguards al meu poble (2017).
Col·laborador habitual en mitjans de comunicació com Vilaweb, La Veu del País Valencià, El Punt Avui… A més a més, manté viva la seua reflexió cívica en el bloc Tirant al blanc: https://blocs.mesvilaweb.cat/vicentluna
