Splendor maris naix de la necessitat íntima del poeta de donar cos i veu a les imatges de la mar que, persistentment, l’habiten i l’acompanyen. Més que un paisatge, la mar esdevé presència viva, espai de revelació i mirall on el jo es reconeix i es transforma.
Estructurat en tres parts, el llibre desplega aquesta relació des de tres perspectives complementàries i en diàleg constant. En la primera, la mar apareix com un ens totalitzador, vast i originari, que ens acull i ens conté, força primigènia que bressa i, alhora, imposa respecte. En la segona, s’explora el vincle entre la mar i nosaltres, com a comunitat humana: un espai compartit de memòria, trànsit i pertinença. Finalment, en la tercera part, el focus es desplaça cap a la mar interior, cap al diàleg entre la immensitat marina i la intimitat del jo.
Al llarg del poemari, l’autor no sols ofereix una mirada personal, sinó que convida el lector a endinsar-se en aquest univers líquid, a reconéixer-hi les pròpies emocions i a repensar la seua relació amb la mar. Les imatges oscil·len entre la calma i la tempesta, entre la llum i la fondària, tot evocant una experiència física i espiritual.
Perquè, al capdavall, com suggereix Hölderlin, som éssers a la deriva, vaixells que es balancegen en la mar del temps: a voltes en aigües convulses i procel·loses, a voltes en una serenor que acull i consola. Splendor maris és, així, un cant a aquesta oscil·lació essencial, a la bellesa i al misteri d’allò que ens sosté i ens transforma.
SOBRE L’AUTOR
