Elisabet Vilà Casanova, Arbúcies, 28 de gener del 1977. És lletrista i poetessa. Neboda del poeta i es- criptor català Rafael Vilà i Barnils (Arbúcies, 1907- 1988) vinculat al grup d’escriptors noucentista reusenc que havia sobreviscut a la guerra civil.
Postgraduada en Educació musical, Pedagogia de la dansa i Psicologia clínica. Diplomada en estudis de Magisteri i Comunicació Audiovisual.
El 2008 grava un disc, catalogat dins el “New age” Espurnes d’ànima (2009, Picap, Prikosnovénie) com a vocalista i lletrista del grup gironí Eybec.
El 2012 representa a Catalunya en el Festival de música folk de Nadal de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) cantant la nadala El desembre congelat sota la direcció del programa Hidrogen d’iCat.Fm, conduït i dirigit pel periodista i activista musical Albert Reguant.
El 2016 s’embarca en solitari component les seves pròpies cançons i atreta per la funció terapèutica de la música en l’expressió i la gestió de les emocions crea el mètode de psicologia clínica Branch. És en aquest temps que comença a escriure poesia.
L’estiu del 2018 coneix personalment al pianista Michael Nyman, compositor de la BSO, The Piano, qui la convida a assistir a un dels seus concerts a Castelló d’Empúries. Intercanvien coneixements sobre els camins de la música i forgen una bonica amistat.
Entre el setembre del 2022 i el febrer del 2023, avança en línia, el seu primer llibre, Cels, amb el seu nom de pila sencer Elisabet Vilà Casanova. Un breviari de quaranta poemes cronològics que narren una temporalitat profunda de la seva vida, tornar a renéixer des de dins, el record i l’oblit.
Actualment, es troba escrivint el seu tercer llibre de poesia, Grans Esperances. Una adaptació en clau moderna de la novel·la de l’escriptor anglès Char- les Dickens, Great Expectations portada al cinema, entre d’altres, pel director mexicà Alfonso Cuarón, Grandes Esperanzas, de qui l’autora s’ha influenciat per a la seva obra poètica.
